«Permetin-me acabar amb una referència a l'ús de la fam com a recurs, com a arma bèl·lica. Des del genocidi armeni de 1915 i 1916, des de la Gran Fam a l'Holodomor ucraïnès dels anys 1930, el Hunger Plan nazi contra els presoners soviètics, passant per Etiòpia, Darfur, Burkina Faso, i arribant fins als nostres dies amb la guerra de Gaza, la fam ha estat utilitzada per estats totalitaris i grups terroristes per destruir la població enemiga, subjugar-la o assolir els seus objectius: l'ocupació de territoris, la neteja ètnica. La fam és una arma de guerra més, una d'especialment perversa, i per això la seva inclusió com a crim de guerra castigat pel dret internacional és un pas en el qual ens enorgulleix participar. Moltes gràcies. Gràcies, presidenta. Presidenta, señorías, muy buenos días. Hoy hablamos, aunque no siempre lo tengamos presente, de uno de los hitos de la humanidad. Hablamos de los principios y las normas del derecho humanitario internacional y de los mecanismos que, como mínimo, permiten tener la esperanza de que estos principios y normas puedan tener alguna coercitividad, alguna efectividad. Hablamos del derecho penal internacional y de la Corte Penal Internacional, el tribunal permanente que juzga a los responsables de los crímenes más graves contra la humanidad: genocidio, crímenes de lesa humanidad, crímenes de guerra y de agresión.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.