«Els sondejos del CIS i també els del CEO, per cert, s'han convertit en una eina prospectiva de propaganda política. No importa l'anàlisi sociològica. El que importa, i encara més si estem en campanya electoral, és l'efecte polític de l'enquesta, influir en el debat públic i canviar la intenció de vot dels ciutadans. A més a més, el CIS espanyol, el de Tezanos i el de tots els seus antecessors, nega la realitat sociològica i territorial de l'Estat, per posar-se al servei del relat d'una Espanya homogènia que no es correspon amb la realitat plurinacional. S'assignen mostres estadísticament irrellevants a les formacions polítiques no estatals. Els qüestionaris són tendenciosos i busquen explotar els biaixos i les polaritzacions que li interessen al PSOE i amagar el que no li interessa. No es pregunta per la monarquia ni pels negocis del rei emèrit, ni tampoc per la guerra bruta contra l'independentisme, no fos cas que aquests temes es posessin sobre la taula. Les preguntes estan ideològicament orientades i amb un enfocament centralista que ignora la pluralitat nacional i l'existència de sistemes polítics i electorals diferenciats a Galícia, Euskadi i Catalunya, que justificarien preguntes adaptades a les identitats, interessos i preocupacions d'aquestes nacions. La metodologia no té cap aval científic, és el que diu Francisco José Llera sobre el mètode Alaminos-Tezanos. I la manca de transparència és total, perquè les úniques dades que es publiquen són les agregades i no les microdades, no fos cas que es poguessin fer altres anàlisis que no fossin els del propi CIS.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.