«Nosaltres no estem aquí per jugar a fer veure qui manipula millor el CIS. El que proposem, o podríem proposar, és reformar-lo de veritat. I per fer-ho cal connectar-lo amb el món acadèmic, com fan tots els estudis demoscòpics seriosos a Europa. Obrir el CIS a col·laboracions amb universitats, amb experts independents, amb equips de recerca que aportin noves mirades, nous mètodes, noves preguntes. I els dono una idea, perquè avui en dia tot està inventat, copiïn una mica el CEO. Això ja ho vam inventar nosaltres i creiem que funciona bé. I ja que parlem del CIS, no puc deixar de posar sobre la taula quines són les preguntes que fa el CIS, perquè amb això vostès també fan política. Vostès i vostès. El CIS fa anys que evita preguntar sobre la monarquia. Quina por tenen de preguntar sobre la monarquia? Que guanyi de forma clara l'opció republicana? Que la Casa Reial tregui mala nota? Ara, si algú vol saber què pensa la ciutadania sobre Felip VI, el rei emèrit o la infanta Leonor, millor s'ha de buscar la vida amb una enquesta privada. El CIS, l'organisme públic encarregat de prendre el pols de l'opinió ciutadana, fa com si la Corona fos invisible. Un detall menor, una institució decorativa sense gaire interès. Doncs no, no ho és. I si no ho pregunten, no és per rigor metodològic ni per democràcia, és per por al resultat, és per servilisme institucional. I això, en una democràcia que es vol madura, és inacceptable. Si el rei ha d'estar per damunt del bé i del mal, almenys tinguin l'honestedat de dir-ho. Però si és el cap d'estat, com diu la seva sacrosanta Constitució, llavors cal saber què en pensa el poble. I si no es pregunta, és perquè saben que no els agradarà la resposta.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.