«Aquestes dades són tant o més sorprenents quan ens fixem en els iots de luxe. Els estudis situen la petjada ecològica anual d'aquestes embarcacions en 5700 tones de CO2 de mitjana. Aquesta xifra equival, atenció, a les emissions d'una persona durant 860 anys, durant 10 vides. Uns pocs multimilionaris contaminen més en un any que el que milers de ciutadans faran al llarg de tota la seva vida. Uns pocs també... Uns pocs multimilionaris agafen l'avió per recórrer menys de 200 quilòmetres, mentre més del 80 % de la població no ha volat ni volarà mai. Uns pocs multimilionaris estan accelerant el canvi climàtic mentre les administracions públiques establim zones de baixes emissions, impulsem el pla MOVES III i atorguem subvencions per rehabilitar edificis i garantir que les famílies tinguin confort tèrmic a les seves llars. Aquest és el desequilibri brutal que volem posar sobre la taula avui aquí. Mentre una minoria viu per sobre de qualsevol límit ecològic, ambiental i fins i tot ètic, la majoria n'assumim les conseqüències. No és just que els que més tenen i que més contaminin més paguin per empobrir la nostra qualitat de l'aire i la pèrdua de biodiversitat? No és just que els que volen en jet privat i naveguen en iots de luxe paguin per l'ús d'aquests béns de transports de luxe i altament contaminants? No és just que els diners que precisament aquests diners que es recapten es destinin a la inversió ferroviària o a enfortir el sistema de sanitat pública? Com justificarà, i malauradament, no només parlo de la dreta d'aquesta cambra, no impulsar una mesura de justícia climàtica i social i també de sentit comú? Com s'entén que no s'avanci en una fiscalitat que recaigui en qui més té i més contamina? En avançar cap a una fiscalitat més justa i més verda.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.