«I si no, fem una mica de memòria. L'impost al sòl, els canvis legislatius sobre les primes a les renovables, les traves a les instal·lacions d'autoconsum, el bloqueig permanent d'instal·lacions petites i mitjanes que són evidentment menys exigents econòmicament i, per tant, són més assumibles per la ciutadania amb una propietat distribuïda i, per tant, val a dir, infinitament més democràtiques. Cal, sens dubte, plantar cara a l'oligarquia de les elèctriques i recuperar el control sobre els nostres recursos. Cal, senyories, també molt important, cal legislar directament, actualitzar les normatives a favor de l'autoconsum, ja sigui individual, ja sigui col·lectiu, industrial. Cal treballar amb, i cal treballar per les comunitats energètiques. Segon titular. Sí, l'energia ha de ser pública, nosaltres això ho tenim molt clar. De fet, deixin-m'ho dir així, ho tenim claríssim. Volem que la ciutadania tingui veu. Volem que la ciutadania pugui decidir sobre l'energia. Això justament és sobirania energètica. Això és sobirania energètica ben entesa. Això i cap altra cosa, perquè aquí tothom s'omple la boca parlant de sobirania energètica i aquesta és l'autèntica sobirania energètica. I, a més a més, justament ho és perquè l'energia és un bé comú i perquè totes i tots tenim dret d'usar-la, i perquè totes i tots tenim el deure també de fer-ne un bon ús. I per això a Catalunya vàrem crear l'Energètica Pública. L'Energètica Pública de Catalunya és un instrument, és una estructura d'estat que neix per accelerar la transició energètica al meu país, que neix per garantir que això justament es fa amb respecte, amb respecte al territori, i sobretot perquè ningú, ningú es pugui quedar enrere. I avui aquesta estructura d'estat té el consens de la majoria del Parlament de Catalunya i ha demostrat, òbviament, ser una eina absolutament útil.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.