«Jo li parlaré un moment també de Catalunya i del Govern de Pere Aragonès. Al meu país, almenys la legislatura passada, més enllà de crear una estructura d›estat important que s›està consolidant a marxes forçades, que és l'Energètica Pública de Catalunya, teníem clar que les energies renovables han d'anar acompanyades d'un nou ecosistema i que és imprescindible implantar energia solar i eòlica de manera planificada, planificada per poder-ho desenvolupar. També teníem claríssim que cal una gestió o una integració eficient de les energies renovables en la xarxa, i això passa sí o sí per reforçar allò que deia al principi, els sistemes d'emmagatzematge, que són claus. Fer-ho amb bateries, amb centrals hidroelèctriques reversibles i també amb molt millor interconnexió. No es tracta només de produir, sinó que es tracta també de garantir la capacitat de gestionar, de traslladar i d'aprofitar bé aquesta energia en tot moment. Això és clau. La xarxa elèctrica, i vostè ho sap, vicepresidenta, la xarxa elèctrica és un dels colls d'ampolla a dia d'avui de la transició energètica. Ho és per la nova generació renovable, que cada vegada té més dificultats per trobar punts de connexió amb prou capacitat d'evacuació. Aquesta és una realitat, i ho estem dient cada vegada que tenim l'oportunitat, no només aquest Grup parlamentari, n'hi ha algun altre que també ho diu. I ho és també per la nova indústria. Ho és per les infraestructures de recàrrega dels cotxes elèctrics, si és que també volem descarbonitzar-ho. Ho és per les dessaladores. Ho és pels centres de dades. Ho és per les fàbriques de bateries. Ho és pels superconductors. Ho és pels sistemes d'emmagatzematge i fins i tot pels nous creixements residencials. És que ho és per tot. Perquè mirin, podem redactar moltes estratègies de descarbonització, podem reclamar objectius de reducció d'emissions i ho podem fer any rere any, un dia rere un altre. Però si obviem el problema, no trobarem la solució.»

Fragmento 4 de 16 de esta intervención.