«I la pregunta és molt clara: fins quan podrà el Partit Socialista Obrer Espanyol mantenir el calendari de tancament pactat el 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el problema, que no s'han fet els deures. Aquesta és la clau. Quan es va tancar la mineria del carbó i les centrals tèrmiques sí que es van fer els deures. Es podrien haver fet millor, com sempre, però més o menys es van fer. Es van crear noves oportunitats als territoris afectats amb la col·laboració d'empreses, amb la col·laboració d'administracions. Què estan esperant ara? Nosaltres volem el tancament de les centrals nuclears, sí, però no a qualsevol preu ni tampoc de qualsevol manera. Exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim una reindustrialització efectiva de les zones afectades. Exigim itineraris clars, itineraris de formació i ocupació per a les persones treballadores que avui en depenen. No hi ha transició energètica justa sense transició territorial justa, i això ha de quedar molt clar. I ara sí que acabo, senyora ministra, darrere d'uns i altres tenim un problemón, un problema al qual només van dedicar vostès cinc minuts d'anàlisi, i que ara serà molt difícil de resoldre. La clau és clara: han de jugar fort, han d'apostar per canvis tècnics necessaris i per normatives. Han de democratitzar l'energia. L'apagada que hem viscut no pot ser una excusa per aturar res; al contrari, ha de ser un revulsiu per accelerar-ho tot, per corregir els dèficits estructurals, per invertir de manera decidida i per enfortir un sistema energètic que no pot estar en mans mai més de la improvisació o de les inèrcies del passat. Aquesta crisi ens ha posat davant del mirall. No fer res, cregui'm, cregui'm, de veritat, és molt més arriscat que actuar.»

Fragmento 8 de 16 de esta intervención.