«Però ho diem ben clar: no hi ha una transició energètica real sense justícia territorial i social, i això vol dir posar sobre la taula el futur de les comarques nuclears com la Ribera d'Ebre, l'Hospitalet de l'Infant o Vandellòs. Aquestes zones han aportat energia durant dècades, assumint riscos, renúncies i estigmes. Ara, quan arriba el moment del tancament, no poden quedar abandonades ni condemnades a la desertització econòmica. Exigim i volem un pla de transició justa per a les Terres de l'Ebre i les altres zones nuclears, amb inversions prioritàries en indústria verda, renovables distribuïdes, cooperatives energètiques, formació professional i ocupació estable. I també demanem que les infraestructures i els recursos derivats d'aquest desmantellament nuclear es quedin al territori. Per això diem sí a l'electrificació, però no a la mida d'ACS o d'Endesa. Diem no a l'ús de les nuclears com a coartada per frenar el canvi, que això és el que estan fent. Diem sí a un model que posi les persones i els territoris per davant del negoci privat. Senyories del PP, una transició energètica que deixa intactes els poders de sempre no és una transició, sinó que ara mateix és una estafa. I senyories del PSC, els demano que posin una mirada a la indústria catalana. Si volem una reindustrialització verda, si volem retenir talent, generar ocupació de qualitat arrelada al territori, cal garantir a la nostra indústria un subministrament elèctric segur, net i a un preu just. Sense planificació energètica democràtica, les tensions a la xarxa i els interessos dels oligopolis són un fre directe a la competitivitat de les nostres empreses. No podem exigir descarbonització a la indústria, si no li garantim una xarxa energètica que respongui a les seves necessitats.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.