«Em permetran, però, acabar amb una reflexió en veu alta que, en forma de preguntes, m'ha acompanyat mentre preparava aquesta intervenció. Un servidor s'ha preguntat com, des d'aquesta cambra, es poden proposar solucions si alguns són incapaços de practicar amb l'exemple. Com es pot protegir els periodistes..., perdó, com es pot exigir als periodistes, o millor dit, als pseudoperiodistes, si no es practica amb l'exemple com a diputat? Com es pot ser creïble si s'és promotor del tot s'hi val? De convertir la política del debat parlamentari en la política de l'espectacle, on el qui i el com passa per sobre del què, passa per damunt del veritable interès de la ciutadania. Poden ser creïbles aquells que setmana sí, setmana també, des de l'escó o des d'aquesta tribuna, assenyalen amb el dit els seus adversaris polítics? Poden ser creïbles aquells que menystenen les formes i menyspreen el rival? Poden ser creïbles aquells que busquen la confrontació directa i innecessària? Poden ser creïbles aquells que dediquen insults personals a altres electes en seu parlamentària, quan s'adrecen als mitjans de comunicació o a la xarxa? Segur que tots tenen la resposta. Però mirin, si realment volem erradicar actituds i comportaments indesitjables en l'àmbit dels mitjans de comunicació que operen en aquesta cambra, està bé i és necessari que ajustem el reglament. Però estaria millor que, a més, tots nosaltres, tots els diputats i diputades, fóssim capaços d'expressar les nostres idees i defensar els nostres posicionaments polítics sense renunciar a la convivència democràtica i al respecte parlamentari.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.