Isidre GavínJunts
Diputado
«Gràcies, senyor president. Senyories. L'embargament d'armes als països europeus està ja regulat per una combinació de normes d'àmbit europeu i d'àmbit internacional, així com també per les regulacions pròpies dels mateixos estats europeus. En primer lloc, per a qui no en sigui coneixedor, per a la gent que ens estigui escoltant, hi ha una posició comuna de la Unió Europea de l'any 2008, que és el marc legal principal que regula les exportacions d'armes des de la Unió Europea a països tercers, i estableix criteris a través dels quals els estats membres han d'avaluar abans d'autoritzar una exportació d'armes. El primer, el respecte dels compromisos internacionals, embargaments de l'ONU, de la Unió Europea, de la mateixa Unió Europea. El segon, el respecte dels drets humans i del dret internacional humanitari al país de destinació, la situació interna d'aquest mateix país de destinació, els riscos regionals, la seguretat nacional dels estats membres i dels aliats, el comportament del país receptor respecte al terrorisme i respecte al dret internacional, els riscos de desviament d'armes, la compatibilitat amb la capacitat tècnica i econòmica del país receptor. Això, tot i que no és una política comuna obligatòria, sí que és una posició comuna dels estats europeus i, per tant, compromet d'alguna manera els estats, a tots ells, a aplicar-la amb coherència. Un altre dels elements que també regula tot aquest marc és el propi Tractat del Comerç d'Armes, sobre el comerç d'armes de les Nacions Unides. Molts països europeus, inclosa la pròpia Unió Europea, és una entitat adherida a aquest tractat. Aquí es regulen les transferències internacionals d'armes convencionals, prohibeix exportacions si hi ha risc de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat. Per tant, n'hi ha d'eines que envolten, que ens donen un marc per regular totes aquestes situacions.»
Fragmento 1 de 8 de esta intervención.