«Però, evidentment, no parlem d'un país qualsevol. Parlem d'un poble sotmès, assetjat, bombardejat. Parlem de Gaza, on el 70 % dels morts són dones i criatures. Parlem d'un bloqueig inhumà, d'assetjaments il·legals, de desplaçaments forçats, de centenars d'hospitals atacats. I no ens val l'excusa de dir que allà s'hi amaguen terroristes. No s'hi val. Nosaltres hem patit una dictadura, hem patit una dictadura, el franquisme, i no crec que sigui interessant que es bombardegés Barcelona perquè hi havia gent que era franquista, alguns aquí en aquest hemicicle encara, per cert. Avui mateix, els principals diaris del món, avui mateix, els principals diaris del món, les notícies ens parlen d'una nova infàmia. El règim de Netanyahu ha convertit l'ajuda humanitària en una arma de guerra i de xantatge. Controla un cop més i retarda l'entrada d'aliments i medicaments essencials, condemnant la població civil a la gana i a la desesperació. Aquest fet ja ha estat condemnat per governs com el de França o el mateix Regne Unit, poc sospitós de bel·ligerància diplomàtica. Quina democràcia pot tolerar això que estem explicant i que tots els que m'han precedit ho han fet? Quin Estat amb dignitat pot continuar comerciant amb qui fa de la fam una eina de guerra?»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.