«Gaza ja pràcticament no existeix. Quasi no hi queden escoles. Quasi no queden hospitals, refugis. La gent hi malviu, hi malviu atrapada entre els crims de guerra atroços d'Israel i, evidentment, també el bloqueig d'Egipte. A dia d'avui, a Gaza s'està cometent, de fet, un genocidi davant del silenci de bona part de la comunitat internacional. Un genocidi que se suma al del desplaçament forçat de la població i a l'ús d'ajuda humanitària com a mecanisme de guerra. I la pregunta és molt clara, i alhora molt simple, què hem de fer davant de tot això? Què hem de fer? Perquè és evident que no estem fent prou. A la llum dels crims que estem veient cada dia, penjar-se medalles, a mi personalment se'm fa extremadament ridícul. Evidentment, l'Estat d'Israel ha de ser jutjat pels crims contra la humanitat que ja fa temps que investiga el Tribunal Penal Internacional. Hem de reivindicar, senyor ministre, el sistema multilateral i exigir a tots els estats de la Unió Europea que compleixin, que compleixin amb les tres ordres de detenció emeses. També hem d'exigir que se segueixin posant damunt la taula solucions polítiques. El Govern ha d'exigir a la Unió Europea que forci ja un alto el foc a Gaza i després impulsi una pau justa per tot Palestina. Per aconseguir-ho, Espanya ha de condicionar tot acord en cimeres europees establir mesures de pressió a Israel, ho ha de fer així, no n'hi ha una altra, incloent-hi la suspensió de l'acord d'associació que es va discutir justament ahir a Brussel·les. També l'embargament d'armes, extremadament important, i l'establiment de sancions en sectors estratègics. Fins que no estiguem fent tot això, senyores i senyors diputats, fins que no estiguem fent tot això, sens dubte, no en tinguin cap dubte, no estarem fent prou.»

Fragmento 2 de 17 de esta intervención.