«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model d’universitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans d’estudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu d’igualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a l’agenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen d’altres comunitats autònomes. Molts d’aquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris l’exigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge d’excel·lents en la nota d’accés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia d’aquesta setmana que reprodueix l’opinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes d’arreu d’Espanya, mentre milers d’estudiants catalans no poden competir-hi perquè l’exigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves d’accés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a l’ecosistema de recerca.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.