«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a l’atenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts d’ELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen l’aire a través d’una traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de l’Estat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.