«Per tant, és necessari afirmar que, malgrat els esforços realitzats, la llei encara no s’ha implementat plenament i requereix accions concretes i immediates per assegurar els drets i el benestar de les persones amb ELA. I això no només és un problema de tràmit. Jo diria que és pràcticament un escàndol més. És una falta de respecte majúscul a les persones que no tenen temps per esperar. Persones que necessiten atenció urgent, suports específics, recursos públics, investigació, reconeixement i vida digna. No promeses buides, no notes de premsa, no plans, plans i plans de desplegament, sense calendari i sense pressupost, com va passar amb la Llei de dependència també, que encara l’estem arrestant, etc. I mentrestant, què fan el Govern sustentat per PSOE i SUMAR? Doncs això, mirar cap a una altra banda, fer veure que tot rutlla quan sabem perfectament que no han habilitat ni una partida pressupostària per fer la realitat i no ho han fet perquè no els ha donat la gana. Perquè els pressupostos es poden presentar, s’haurien de presentar els pressupostos i així tothom quedaria retratat. Les dretes perquè les dretes, quan no manen, mai aproven pressupostos ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol. És així, és val tot. No els importa el patiment de la gent, si això serveix per desgastar el Govern, però l’obligació del Partit Socialista i del Govern del Partit Socialista i de SUMAR és presentar els pressupostos i que tothom quedi retratat. Estaria molt bé que els portessin. Llavors a veure què diuen. Què diuen tots aquests que diuen que no hi ha diners. I veuríem si els voten o no els voten i a què voten que sí, i a què voten que no.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.