Isidre GavínJunts
Diputado
«Precisament, durant la dictadura franquista i acompanyat del desenvolupament urbà, proliferen les associacions de veïns, com deia la ponent daquesta iniciativa, com a resposta a les múltiples necessitats de serveis i mancances dinfraestructures i necessitats no ateses per les ciutats daquell moment. Ciutats que creixien descontroladament, sense urbanisme ni serveis, que acceleraven la creació dassociacions per reivindicar aquestes necessitats. Serveis moltes vegades, serveis bàsics, com molt bé sha dit per part de la ponent de la iniciativa. Per tant, les associacions de veïns han estat sempre un emblema de la reivindicació democràtica i de la reivindicació social i de la reivindicació política. Hi ha exemples emblemàtics daixò que han triomfat el cinema, El 47. El 47 és una història que vostès deuen conèixer de com un conductor, el Manolo Vidal, segresta un autobús amb complicitat amb lassociació de veïns daquell barri de Torre Baró per aconseguir que arribés el transport públic en aquell barri. Un barri costerut, Susana. I aquesta bona combinació del lideratge del Manolo, vital, i de la força dels veïns, de la força reivindicativa i de la valentia dels veïns, va fer que per fi arribés lautobús a Torre Baró, que, per cert, és un barri que avui encara ara reivindica moltíssims serveis i moltíssimes necessitats.»
Fragmento 2 de 6 de esta intervención.