«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. Quizás porque mi niñez sigue jugando en sus playas, em fa una especial il·lusió fer avui aquesta , sortir a fer aquesta PNL. Vaig créixer en un d’aquells llocs que en deien barriada, suburbis, extraradi, perifèria. Aquells llocs estigmatitzats. Uns espais d’oblit institucional. I potser perquè un ja té una certa edat, vaig viure en carrers sense asfaltar, autobusos d’una empresa privada que es deia Gasol i que tancava el barri a partir de les deu de la nit, que quedava aïllat; que hi havia rates passejant pels carrers enfangats quan havia deixat de ploure, escoles insuficients, inacabades; lleure educatiu inexistent. Tot allò que avui considerem bàsic va ser conquerit, va ser No va ser concedit. Conquerit gràcies a les lluites veïnals organitzades des de baix, sovint de la mà de l’antifranquisme, de moviments veïnals, del PSUC, de comissions obreres, d’organitzacions de la gent que aleshores dèiem de classe obrera. Aquestes associacions de veïns van ser molt més que entitats. Van ser escoles de democràcia, arquitectures, arquitectes de drets col·lectius i també diccionaris vius de dignitat i d’orgull, de dignitat i d’orgull.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.