«Jo he viscut als barris que llavors es deia que eren barris de treballadors, al barri de la IQA, de les diferents empreses. Portaven els pisos, els blocs de pisos portaven el nom de les empreses, blocs de la Aener, el bloc de la DOW, de la IQA, de la BIC, etcètera, etcètera. El barri de Torreforta, de Ricomar, de Riuclar, la Floresta, i allà un va aprendre una cosa que fa que avui estigui aquí, en aquest faristol, que és la consciència de classe i l’orgull de classe. Lluitàvem per l’asfalt, per l’aigua, per consultoris, o ambulatoris que dèiem llavors, i per no quedar desconnectats del món. I ho fèiem amb la força d’un col·lectiu, quan tot semblava que era possible, malgrat que a vegades va ser impossible. Per això el nostre vot avui serà crític, serà un sí crític, però serà un sí, per memòria, per justícia i també per responsabilitat. No regalarem cap vot. Reconeixem la força del moviment veïnal, però no deixarem que se’ns facin titulars buits. És un sí crític. Demanem que qualsevol futura llei sigui competència de les institucions catalanes. Ens sembla que això amb una esmena s’arregla i ho agraïm. Que cal posar fi també a una de les grans assignatures pendents de la democràcia: la manca d’una llei de finançament local justa. Els ajuntaments continuen prestant serveis essencials en un sistema dissenyat fa més de quatre dècades totalment desfasat, depenent majoritàriament d’impostos propis i de transferències que arriben tard, malament i sovint condicionades. Sense un marc estable suficient, no podem planificar ni invertir amb garanties i això ofega la capacitat de garantir drets i de fomentar una participació ciutadana lliure i transformadora. I ofega la democràcia de proximitat.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.