«Que es blindi la independència també de les associacions de veïns. No podem ser la crossa de cap partit. Hem de fiscalitzar-nos i no servir-nos. Cal evitar un dels mals que viu avui dia l’associacionisme veïnal, que és el clientelisme. Per això demanem més transparència i autonomia, perquè les associacions de veïns no siguin avui dia una corretja de transmissió clientelar. Que recuperin aquest esperit que les fa grans i admirables. No vol dir que totes ho facin, però n’hi ha. Que es blindi, com deia, les associacions veïnals. Aquest sí crític no és només un posicionament polític, és una promesa de memòria i de futur. Alguns han comentat que això ho va reflectir molt bé la pel·lícula El 47 de Marcel Barrena, que reconstrueix amb tendresa i força la lluita de Torre Baró per tenir una simple línia d’autobús. És una pel·lícula molt real. Ara bé, el director s’oblida d’un detall. Marcel Barrena era militant del Partit Comunista, era militant del Partit Comunista. Formava part d’una cèl·lula. Formava part d’una cèl·lula comunista. No era un individu sol, estaven organitzats i formaven part amb tota la il·lusió del món d’aquelles cèl·lules comunistes que avui alguns d’aquests equips tornarien a afusellar. Però sí, gràcies a aquesta gent, avui aquests barris són més dignes que ho eren abans.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.