«Señor Albares, ¿herida abierta? Es un genocidio. ¡Genocidio! No passa res per dir-ho. Però jo li parlava del reconeixement de l'oficialitat del català a Europa, com vostè sap, un compromís del seu Govern a la investidura amb Junts, amb Esquerra Republicana, que el català sigui reconegut oficial a Europa i això s'ho ha petat, s'ho ha petat la dreta, la dreta espanyola, el Partido Popular. Es vanaglorien d'haver-se petat aquest acord, aquest compromís. Per què el català no pot ser oficial a Europa? El català és més parlat que el maltès, el letó, l'estonià, el danès, el suec, el finès. El català és parlat per deu milions d'europeus a Europa. Per què no pot ser reconegut? Ah, perquè és català. I perquè no forma part d'un Estat. Ah, però la seva sacrosanta Constitució diu que sí, que és una llengua oficial de la seva pàtria, no? I què pensen els seus diputats, els seus càrrecs? Què pensa vostè, senyor Feijóo, que és gallec? Vostè guanyava campanyes electorals a Galícia parlant en gallec. També és un idioma vetat per vostès. Què pensa vostè, senyor Sémper, que és basc, que..., tranquils, que el basc sigui vetat? Què pensa el senyor Santi Rodríguez, la senyora Llanos de Luna? Què pensen? Què pensa la senyora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenia serioses dificultats per parlar en castellà aquí, que el català sigui vetat? Per què no pot ser un idioma reconegut a Europa?»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.