«Gràcies, presidenta. Bé, avui som aquí, ministra, perquè no veiem cap resposta real per part del seu ministeri a la crisi social que creiem que vivim més important en els nostres temps. Una crisi, la de l'accés a l'habitatge, que condemna milers de persones a viure sense cap esperança de futur, sense cap esperança de poder desenvolupar un projecte de vida plena, perquè no té un sostre on fer-ho. Sense una llar, no es pot créixer personalment, ni professionalment, ni formar una família, ni absolutament res. És trist haver de dir que avui, si tens habitatge, pràcticament tens la vida solucionada, però és així. No tenir la garantia d'una casa repercuteix en absolutament tots els aspectes de la vida quotidiana de les persones. Si avui som aquí, ministra, és perquè compartim la indignació de milers de famílies que avui no poden accedir a un habitatge digne i perquè recollim les demandes dels moviments socials pel dret a l'habitatge que reclamen, literalment a crits, a les manifestacions als carrers, que facin d'una vegada per totes alguna cosa.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.