«Moltes gràcies, presidenta. Vostès, uns i altres, han entrat en una vergonyosa espiral per veure qui acumula més casos de corrupció, una vergonyosa i indigna competició, com si això fos la final de la Lliga de Campions, en què l'important per vostès no és pas jugar net, sinó acabar amb un gol més en el marcador, encara que sigui en temps de descompte, enganyant l'àrbitre, lesionant la meitat de l'altre equip, dopant-se i fins i tot que la graderia acabi odiant el futbol. Vostès cada setmana venen aquí, uns i altres, i es dediquen a empastifar-se tant com poden, sense cap mena de rigor, sense cap mena de responsabilitat, sense cap mena de preocupació per l'espectacle lamentable que donen cada dia en aquest hemicicle. Només amb l'obsessió de deixar l'adversari una mica més empastifat que vostès mateixos, encara que només sigui una miqueta més. I mentrestant, qui ho observa des de casa, des de la distància, en pateix les conseqüències. Les conseqüències per les polítiques del bloc de Govern, incapaç de resoldre els problemes de la gent, i les conseqüències per les iniciatives del bloc de l'oposició sistemàtica, incapaç de proposar cap alternativa en defensa de la gent. Una situació que els hauria de fer vergonya. Vergonya de veritat, perquè, de tan obsessionats que estan, ni tan sols s'adonen del lamentable espectacle diari que ofereixen des d'aquest hemicicle.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.