«Aquesta mesura de transparència que avui donem el vistiplau perquè es tramiti i perquè s'incorpori, el que diu és que cadascun dels diputats hem de fer públic amb qui ens reunim, quan ens reunim i de què tractem. Saben quin és el màxim problema que li trobo? La burocràcia. El màxim problema que li trobo és que el Congrés d'alguna manera haurà de posar mitjans a disposició perquè ho puguem complir. Però jo crec que si algú de nosaltres asseguts en aquesta cambra o no ha fet la declaració de béns o no és completa, és errònia o indueix a engany o no vol saber amb qui es reuneix o no vol que consti els acords que es prenen o no vol que quedin clares aquests acords i les esmenes que es reben amb noms de grups d'influència en la legislació..., en la tramitació legislativa, que agafi i se'n vagi, perquè aleshores vol dir que el seu interès en el servei públic és tendint a zero. I la cambra legislativa no serveix a interessos particulars. La cambra legislativa serveix a interessos generals. I recordin que tot això ho dic des de l'absolut desig de marxar d'aquesta cambra legislativa, des de l'absolut desig que aquest no sigui el meu congrés. Però mentre hi hagi d'estar, només faltaria! És obvi que tots tenim l'obligació d'explicar què, com, amb qui i per què fem el que fem. I potser aleshores les coses aguantarien molt menys els bulos, aguantaríem molt menys les fake news, aguantarien molt menys les mentides. Som nosaltres mateixos, amb aquesta incapacitat de ser percebuts com a legítims, els que estem afavorint que això passi.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.