«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Perdoni un moment. Gràcies. És que hi ha coses que més val dir-les amb aigua perquè no se t'assequi la boca. Senyor Cruset, tal com ho ha explicat, dos blocs, els únics independents són vostès, està dient-me a mi que jo soc Espanya. Si segueix per aquest camí, tindrem problemes encara més grans dels que ja tenim, perquè la seva trajectòria a l'independentisme, jo no sé quina és. Fixi's que no el coneixia. Però en canvi no es pot dir el mateix de mi, que tinc una trajectòria des dels quinze anys. Faci el favor d'una vegada de tractar-nos amb el mínim respecte degut a independentistes de pedra picada que ens hi hem dedicat tota la vida, perquè hi ha impertinències que no tinc per què aguantar i no aguantaré, per cert. Estaria bé que ens hagués parlat d'impostos, perquè no ho ha fet, però jo sí que parlaré d'impostos. I miri, començaré parlant de la pressió fiscal, que això ja no va amb vostès, perquè va amb el PP, que són els que ho han presentat. Hi ha un petit apunt també: un dia d'aquests hauríem de parlar del que és la classe mitjana, perquè segurament és el gran dogma inexistent, el gran unicorn que ja no existeix. No és classe mitjana aquella classe de persones que perceben un sou i que, si durant dos mesos es quedessin sense aquest sou, no podrien fer front a l'habitatge, no podrien fer front als subministraments, no podrien fer front al menjar, no podrien fer front a tota la resta de coses bàsiques. Això no és classe mitjana. El que passa és que ens han intentat explicar que aquesta classe mitjana existia quan en realitat, ja em permetrà, però si parlem de classes, el que són classe treballadora; treballadora potser no manual, treballadora potser no a la fàbrica, treballadora potser no al tèxtil, però classe treballadora. I no és, no és cap insult ser de la classe treballadora. És un orgull ser de la classe treballadora. Els funcionaris, jo els percebo com a classe treballadora, perquè, al final, si pel que sigui, són expulsats o si són interins i els deixen sense lloc, al cap de tres mesos, no poden subvenir les seves necessitats bàsiques. I això no és una classe mitjana ni una classe benestant. Però vaja, això té a veure amb el marc polític en què incardinem el nostre pensament, la nostra ideologia i la nostra actuació política. I és cert que no hi coincidim ni anant ni tornant.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.