«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.