«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.