«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.