«Bé, suposo que no s'ho imagina. Sap què? A mi em passa i no em passa només a mi. Li passa a milions de catalans i catalanes. Al meu país hi ha moltíssimes persones que, cada cop que es juguen competicions internacionals amb seleccions, no té un equip a qui animar i amb qui sentir ser identificat. Al meu país, molta gent no tenim l'oportunitat que tenen vostès de gaudir d'una jornada en família amb amics, d'aquella il·lusió d'una eliminatòria, d'una final, de compartir aquesta passió per les seleccions. L'oficialitat de les seleccions catalanes és una aspiració lògica i necessària, que es fonamenta en el dret de la nació catalana de representar els seus equips en l'àmbit internacional. I quina resposta donen vostès a aquests catalans i catalanes? A Catalunya, l'esport de base té una implantació brutal, però els esportistes que formem no podran jugar mai amb la selecció del seu país perquè vostès, a cop de llei, els coaccionaran i obligaran a jugar sota la bandera espanyola. I dit això, ministra, on queda la voluntat d'aquests esportistes que se senten com aquests catalans i catalanes que li estic explicant? On queda la seva llibertat per escollir amb quina selecció volen jugar?»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.