«Vostès, el Partit Socialista i els seus socis, s'omplen la boca de plurinacionalitat i, a l'hora de la veritat, utilitzen l'esport i les seleccions esportives per imposar la seva idea de nació i pàtria única, deixant la plurinacionalitat en un calaix. Tenen, si volen, la possibilitat d'arreglar aquesta anomalia, desbloquejant la reforma de la llei de l'esport que va presentar Esquerra Republicana. Els colors en esport, ministra, se senten o no se senten, són com l'amor, no es poden imposar. I cregui'm, és una mala idea fer-ho i va en contra de qualsevol valor democràtic. De què tenen por? Que els quedi una selecció de futbol sense talent o que algú -i no miro a ningú- els faci una campanya de desprestigi brutal, com li van fer a Iñigo Martínez per agafar una estelada en la celebració de la Lliga del Barça? Miri, l'oficialitat de les seleccions catalanes no és només un somni. És una reivindicació de justícia, de reconeixement, d'identitat i d'orgull col·lectiu. Bien, imagino que no se lo imagina. ¿Sabe qué? A mí me pasa, y no solo me pasa mí, les pasa a millones de catalanes y catalanas. En mi país hay muchísimas personas que cada vez que se juegan competiciones con selecciones no tienen un equipo al que animar y con quien identificarse. En mi país, muchas personas no tienen la posibilidad de hacer lo que ustedes hacen: disfrutar de un día con los amigos o con la familia con esa ilusión de una eliminatoria, de una final, y compartir esa pasión por las selecciones.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.