«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.