«Dit això, és una evidència que la caiguda del sistema elèctric el 28 d'abril necessita respostes. És evident que exigeix certeses i, sobretot, polítiques valentes, perquè seria important que no tornés a passar. És una nova oportunitat perquè el Gobierno faci els deures i els faci bé, complint els objectius marcats i alhora també els acords signats en el Plan Nacional Integral de Energía y Clima. El model energètic descarbonitzat i 100 % renovable que defensem des del republicanisme d'esquerres és evident que no s'assembla gens al que es proclama des de la calle Génova. Gens. Tampoc, vull dir-ho, compartim en absolut la manera com afrontem la apagada, però sí que compartim, en aquest cas i en aquesta moció ho repeteixo, la necessitat de posar llum a tanta foscor. Per nosaltres, el fet que marxés la llum a quarts d'una del migdia i que no tornés fins dotze hores més tard hauria de servir, més enllà del que recull aquesta moció, per plantejar-nos quines millores s'han d'introduir en el sistema elèctric. Si no som capaços que serveixi per a això, doncs per a poca cosa haurà servit. De fet, quines haurien de ser les millores a introduir el sistema elèctric de l'Estat per evitar un zero elèctric d'aquestes dimensions es pugui repetir? També hauria de servir per harmonitzar millor la generació, per harmonitzar millor el transport, la distribució i la comercialització de l'electricitat procedent de fonts renovables en tot el territori. Perquè més enllà dels interessos poc legítims i difícilment justificables dels dos partits que han governat aquest estat durant dècades, ho deia el company de Bildu, hi ha dues realitats, al final, hi ha dues realitats que tant el Partit Popular com el Partit Socialista els haurien de sacsejar, de fet, els haurien de sacsejar de veritat, que és l'innegable emergència climàtica i segona, i segona, el deure ineludible de respondre amb responsabilitat respecte a l'emergència climàtica.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.