«Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d'un pols que no ens incumbeix, al mig d'una batalla que no ens apel·la. D'un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que 'no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa', en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l'amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei. Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d'una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l'estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura. Com a exemple de la ceguesa d'aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l'àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s'han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d'abús de temporalitat.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.