«En segon lloc, cal replantejar l'arquitectura organitzativa de tot el poder judicial. Cal implementar el mandat de l'Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l'Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l'Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d'exigència de responsabilitat penal real. L'amenaça... Sense l'amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d'amnistia. Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d'amnistia perquè la llei d'amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l'Estat cap als independentistes. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l'independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l'Estat ha combatut amb el law fare.»

Fragmento 6 de 7 de esta intervención.