«I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d'Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía -no lo hacía en ningún caso- a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba -y hoy sigue necesitando aún más- apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando.»

Fragmento 5 de 10 de esta intervención.