«A què esperen? No necessiten cap proposició no de llei per posar-se en acció. I és urgent per mirar de parar-li els peus a l'extrema dreta d'Orbán, donat que, malauradament, i per molt increïble que sembli, per molt increïble que sembli, no existeix cap mecanisme per fer fora de la Unió Europea un Estat que, com Hongria, vulnera sistemàticament els drets humans. Discriminar, en aquest cas per orientació sexual o identitat de gènere, impedeix la llibertat d'expressió i no respecta la vida privada dels seus ciutadans, que ho són també, recordem-ho, de la Unió Europea. La Comissió Europea ja ha interposat un recurs d'incompliment davant del Tribunal de Justícia de la Unió per altres raons, no per aquesta, per altres raons, però si vostès volen, torno a dirigir-me al Govern espanyol, poden promoure altres accions. Potser la feminista Simone de Beauvoir no estaria d'acord que ara la cités, però m'agrada fer-ho, perquè ella deia, advertia que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa, perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants tota la vida, tota la vostra vida. Doncs bé, aquesta cita, aquesta sentència, seria aplicable també als drets del col·lectiu LGTBI i a tots els drets humans. Res, res no es pot donar per conquerit. Prova d'això és que a Catalunya portem anys observant un creixement sostingut de la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+, malgrat l'existència de marcs legals protectors. Per aquesta raó, des de la legislatura anterior, l'Observatori contra l'LGTBIfòbia impulsa la modificació de la llei catalana 11/2014, la primera, recordem-ho, en favor dels drets del col·lectiu LGTBI a l›Estat espanyol. I impulsa aquesta modificació justament per garantir-los plenament. Sí, plenament, perquè 10 anys després d'aquesta llei pionera, hi ha mancances encara a corregir.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.