«El nostre compromís amb els drets humans no pot tenir fronteres ni excuses. Exigim que el Congrés enviï aquesta delegació que està demanada per anar a la manifestació de l'Orgull a Budapest. Una delegació que acabem de saber de manera informal que sembla que se'ns ha denegat. I exigim alhora també a la Unió Europea que actuï amb determinació, que imposi cessions, que congeli fons, que aïlli els governs que legislen contra la llibertat. Perquè davant de vulneracions d'aquestes característiques tan greus de drets, ni Brussel·les ni el Govern espanyol, senyories del PSOE, poden continuar mirant cap a una altra banda, per més PNL que presentin. I és aquí on cal preguntar-se quin paper juga el Govern espanyol davant d'aquesta ofensiva contra els drets fonamentals? Crec que la pregunta és adient i el Ministeri d'Igualtat, liderat per Ana Redondo, què fa exactament? Perquè per a nosaltres la resposta és clara, es diu inacció. La ministra ha mostrat una manca alarmant d'iniciativa, especialment en matèria LGTBI. Cap llei rellevant a dia d'avui, cap compareixença amb substància, cap lideratge real. El Ministeri d'Igualtat ha passat de ser un espai d'impuls transformador a una gestoria discreta. És veritat, hi ha un contrast amb la gestió d'Irene Montero. Ho hem de dir, ella va aprovar la llei trans, enmig de l'oposició del seu propi Govern. Va fer política valenta, no gestió inerta. I aquest viratge queda encara més clar quan recordem que fa només uns mesos, en el seu 41è Congrés Federal, el PSOE va esborrar la lletra Q de les sigles LGTBIQ+, excloent el seu llenguatge institucional. Sí, sí, sí, això és així, per les identitats queer, no binàries i dissidents. No és un matís. Això no és un matís, és una exclusió deliberada, és una cessió al sector més conservador del partit. És així, quan es deixa de dir, senyores i senyors, es deixa de protegir.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.