«Perquè això no només afecta Euskadi, també passa a Tarragona, també passa a la plana de Vic, també passa al Penedès, i també passa a la Corunya, evidentment. De fet, passa a molts territoris i així no hi haurà, senyores i senyors diputats, transició ecològica possible. Així, només hi pot haver desindustrialització. El col·lapse de la xarxa no només és un problema tècnic, també és un problema polític. De fet, m'atreviria a dir que és un problema polític de primer ordre. La xarxa es planifica pensant en Madrid i les grans centrals. Es planifica malament, no es pensa en els polígons industrials ni tampoc es pensa en els nodes locals de generació. Mirin, avui estem a l'any 2025. Cinc grans grups energètics integrats avui tenen la major part de la capacitat instal·lada i de l'energia que es produeix a l'Estat espanyol i alhora controlen aquests cinc grups pràcticament la totalitat de les xarxes de distribució i la majoria de l'electricitat que es ven al consumidor final. En definitiva, un oligopoli que domina tant els mercats elèctrics, tots, el minorista i majorista, com alhora també la producció, la distribució i, evidentment, també la comercialització. I s'ha d'actuar. S'ha de legislar, s'han de modificar normes i s'han de canviar altres normes. Cal reforçar de manera immediata les subestacions crítiques i crear capacitat de connexió ràpida per a projectes industrials estratègics, que n'hi ha, i molts, i molts d'ells molt interessants i necessaris. Cal activar la figura de nodes prioritaris industrials. I sobretot, cal garantir accés elèctric a les empreses que aporten valor afegit, llocs de treball i arrelament territorial.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.