«Li resumeixo: amb vostès els salaris no creixen; amb vostès, els impostos es disparen, digui el que digui; amb vostès el cost de la vida es multiplica; amb vostès els serveis públics són cada vegada més tercermundistes; amb vostès, els joves tenen cada vegada pitjors perspectives; amb vostès les pensions estan en risc. I amb vostès només hi ha anuncis i cortines de fum. Vostès viuen en un país on siguis jove, on siguis gran, on siguis empresari o treballador, siguis estudiant o tinguis estudis, o no en tinguis, siguis classe mitjana o classe treballadora, sovint et passa pel cap que això no té solució i que la següent generació viurà pitjor per primera vegada a la història que la generació actual. Un país on sovint, si els seus ciutadans poguessin, i si els escoltés el carrer ho sentiria com ho diuen habitualment, ho deixarien tot i començarien de nou en un altre lloc amb un futur més esperançador. Però mirin, ciutadans d'Espanya: perdin tota esperança, perdin tota esperança, governi qui governi, els hi passarà exactament el mateix, siguin un bloc, o sigui, l'altre. Aquest futur, aquest país, no té cap futur a Espanya. Saben on és la diferència, però? No està entre els blocs que fan el mateix. La diferència és que nosaltres sí que sabem on trobar aquest futur esperançador fora d'Espanya. Per això hi ha catalans que lluitem cada dia per marxar d'Espanya. Per això nosaltres ens confrontem amb vostès, per evidenciar que no hi ha futur al costat ni d'aquest govern, ni d'aquest país. Però no es preocupin. El camí que hem emprès ja no té retorn. Vostès el poden intentar dilatar tant com vulguin, però no té retorn, perquè marxar és l'única solució que tenim per no ser arrossegats per tota la misèria que vostès porten i que avui els hi he explicat. Una misèria que a Espanya escoltin bé, cada vegada anirà a més. I si no, d'aquí a un temps recordin el que avui li explico.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.