«Senyories, senyora ministra. Substanciem una compareixença per aclarir si el govern espanyol ha continuat venent o no armes a Israel a partir del 7 d'octubre. No és una compareixença, no és un debat sobre com podem aconseguir la pau a Gaza i entre Gaza i Israel, entre el poble palestí i el poble israelià. Estem aquí amb una compareixença que el que pretén és debatre si és cert que les dades que dona el govern son certes, contrastant-lo amb l'informe del Centre Delàs, que diu que això no és exactament així. A nosaltres, sincerament, ens sembla que el nucli de la qüestió, sincerament, i ho raonaré i justificaré, i donaré algunes reflexions sobre això, no és si Espanya ha venut 5 milions d'euros en armes que, fins i tot, d'acord amb l'informe de l'AS, la majoria d'elles no tenen un alt poder danyi o perjudicial per a les persones, o mortífer. La clau del tema és com aconseguim la pau. La clau del tema és com arriba l'ajuda humanitària, com acaben les morts de civils innocents. Aquesta és la clau. El fet de que tots aquests grups hagin demanat aquesta compareixença sembla més per intentar posar en evidència al govern o per intentar dir que el govern no diu la veritat. Bé, una de les primeres exigències, evidentment, lògicament nosaltres també la volem, la veritat, i per això li demanem, ministra, que hagi la màxima transparència i que hi hagi totes les auditories necessàries perquè la informació sigui clara i que no suporti informes contradictoris. Però, insisteixo, aquesta compareixença ens sembla més una operació de desgast contra el Partit Socialista que no pas un debat sobre el nucli de la qüestió. També perquè amb el tema de la compra i venda d'armes moltes vegades són contractes plurianuals. Són entregues que estan demorades en el temps. Estan sotmesos a procediments públics reglats i administratius, que jo vull entendre que són prou rigorosos i estan prou adequadament gestionats. El numeret de les bales de la Guàrdia Civil, per mi també és un exemple d'això. Al final la Guàrdia Civil haurà de comprar bales amb un altre proveïdor i, en tot cas, el proveïdor era el fruit d'un concurs públic determinat. També passa que aquest tipus de comerç hi ha moltes tecnologies duals, com aquí s'ha dit, que no són estrictament per a ús militar. Per tant, jo crec que no es pot simplificar de la manera que s'ha simplificat aquí o s'intente simplificar que el problema del per què no es resol aquest drama humanitari que tenim al damunt de la taula és si s'han venut o no algunes armes, tot i que la prohibició de la venda d'armes o l'embargament d'armes, són eines que s›han d›utilitzar perquè no s›utilitzin de forma inadequada, perquè no s›utilitzin per atacar la població civil de forma injusta. I per això són eines que la pròpia Unió Europea ja té a la seu abast per poder-les utilitzar.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.