«Presidenta, senyories, bon dia. Ho vam comentar el passat mes d'abril en aquesta mateixa cambra i ho repetim avui: aquesta proposició de llei vol modificar la llei d'associació perquè, atenció, la democràcia ha de ser flexible, però no pot ser fràgil. Repeteixo: la democràcia ha de ser flexible, però no pot ser fràgil. No podem perdre de vista que els enemics de la democràcia acostumen a valdre's de les llibertats per atacar-la des de dins. Així ho va fer el feixisme fa moltes dècades i així ho fan avui els hereus i els continuadors d'aquest mateix feixisme. Ells volen una democràcia que es pugui trencar fàcilment. Volen una democràcia feta bocins. Senyories, ja sé que és molt d'hora i que potser això és una mica espès de bon matí, però fem-nos algunes preguntes, si us plau. Quanta apologia del franquisme pot suportar la democràcia espanyola? Repeteixo: quanta apologia del franquisme podem suportar? I ho pregunto especialment a les senyories del PP, que crec que són la barricada d'aquesta qüestió. Les senyories del PP són els que han de decidir quin és l'interruptor contra el feixisme. Poden encendre o poden apagar-lo. És una responsabilitat d'una dreta que jo vull pensar que és democràtica. Encara ho vull pensar. Senyories del PP, vostès tenen una responsabilitat històrica i crec que ho saben. Aquesta pregunta no és una qüestió merament acadèmica o recreativa. Vostès saben que tornen velles banderes i velles salutacions, crits, lemes i cançons pròpies d'aquells que van provocar un cop d'estat l'any 1936. D'aquells que van guanyar la Guerra Civil. I d'aquells que van instaurar un règim criminal repressor, autocràtic i corrupte. Perquè, com va dir el senyor Miquel Roca i Junyent, pare de la Constitució del 1978: 'una democràcia pot tenir corrupció, però una dictadura sempre és, en essència, un règim corrupte'. Diguem-ho clarament.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.