«A priori, aquest objectiu no sembla inadequat, però la veritat, i un cop més, és que darrere d'una iniciativa raonable, el que hi torna a haver, el que hi ha és l'obsessió dels dos grans partits de l'Estat per controlar el procés legislatiu. Mirin, quan els blaus allarguen i bloquegen, els vermells proposen tenir-ho tot ben acotat perquè els blaus no puguin abusar de la situació. Però saben què passa? Doncs que quan són els vermells que ho controlen, després ja els va bé que la màniga sigui ampla per legislar al seu ritme. I llavors, com passa ara, són els blaus els que proposen fer rígids els terminis. I com els deia, els arguments que fan servir uns i els que fan servir els altres canvien de bancada tant bon punt com canvien els papers. I avui ja hem vist com el ponent popular ha dedicat bona part del seu temps d'intervenció a criticar i a desqualificar els socialistes més que a argumentar el fons de la seva proposta. I això és el mateix que els retreien vostès als socialistes, si recuperen aquell debat d'ara fa vuit anys, de l'octubre del 2017. Veurem quina serà la resposta del grup socialista. M'hi jugo un pèsol que, com deia, hauran intercanviat els rols. I és que això és el que porten fent fa més de quatre dècades, amb més o menys intensitat, en tants àmbits, en tantes institucions, promoure canvis perquè no canviï res.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.