«Senyora presidenta. Senyories, torno a recordar que Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No vam voler que ni el nostre vot ni la nostra abstenció poguessin servir per engreixar el relat fals i mentider de la legitimitat del règim del 1978, un règim que formalment, però també materialment és continuador del règim franquista. La consigna de la ley a la ley no només fa referència a la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, una llei que, per cert, va servir per entronitzar el pare de l'actual rei com a hereu de Franco, una successió inaudita en una democràcia que mai s'hauria d'haver produït, sinó que la consigna de la ley a la ley va molt més lluny i serveix per justificar la legitimitat de la dictadura a través de la continuïtat material entre aquesta i el règim del 1978. D'aquí i no d'enlloc més venen tots els mals de l'actual règim polític. Una continuïtat blanquejada pel relat de la ejemplar transición española, un relat condescendent amb la dictadura dins del qual nosaltres, Junts per Catalunya, ubiquem la Llei de memòria democràtica. Una llei plena, això sí, de declaracions simbòliques sobre l'apologia del franquisme, els títols nobiliaris o els símbols i les denominacions franquistes en l'espai públic i les institucions; plena de simbologia, però buida d'actes reparadors i de justícia. Una llei que, malgrat parlar de veritat, justícia i reparació, no respon als paràmetres del dret internacional sobre el que és la justícia transicional. Els seus impulsors, els impulsors d'aquesta llei de memòria, no van voler mai que la llei anés més enllà del marc de la transició i de la Constitución, de la concordia y del reencuentro que nos dimos entre todos. El resultat és una llei que no fa efectives la veritat, la justícia i la reparació, ni per a les víctimes -que fa massa anys que esperen que la justícia i la reparació es facin efectives- ni pels jerarques i els criminals franquistes que amb aquesta Constitución de la concordia y del reencuentro han continuat gaudint ben tranquils dels seus privilegis, i més ara amb aquesta llei de memòria que en realitat, com dèiem, és una llei de punt final, que els assegura definitivament la impunitat davant responsabilitats penals o de qualsevol altra mena. Contra aquesta impunitat va precisament la iniciativa de Sanfermines 1978: Gogoan!, que ens porta avui a Euskal Herria Bildu, que rememora els fets esdevinguts els Sanfermines de 1978, en els que el simple desplegament d'una pancarta a favor de l'amnistia dels presos va ser l'excusa per a una violència policial extrema i indiscriminada, amb desenes de ferits i la mort per tret de bala del jove Germán Rodríguez, de la secció basca de la Lliga Comunista, LKI, i en les protestes contra aquesta repressió, com ja s'ha esmentat, la mort també per la violència policial espanyola del jove abertzale Joseba Barandiaran.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.