«President, senyories, bona tarda. Votarem a favor d'aquesta PNL, com no podria ser d'altra manera, perquè som davant d'un cas d'injustícia, de silencis oficials, d'impunitats acumulades i de dolor. Com ha destacat la diputada d'Euskal Herria Bildu, han passat 47 anys i ningú ha assumit cap responsabilitat, ningú, per tot allò que va passar a Pamplona. Per tant, s'ha esdevingut un veritable forat negre de la història i també un forat negre de la justícia. L'assassinat de Germán Rodríguez i el fet que mig centenar de persones van ser ferides o lesionades aquell dia forma part d'una mena de buit històric. No existeix a efectes oficials. Vull recordar també, com s'ha dit aquí, que uns dies després un altre jove, Joseba Barandiaran, va ser assassinat en una manifestació de protesta a Donostia. Les comparacions sempre són odioses històricament, però em permetran que en faci alguna. El 30 de gener de 1972, a la ciutat nord-irlandesa de Derry, es va produir el que és conegut com a Bloody Sunday. Soldats britànics van matar tretze manifestants desarmats. L'Estat britànic va organitzar una primera comissió fake que va consistir en tapar aquell incident, però després el mateix estat britànic, el 1998, va crear una altra comissió d'investigació, dirigida per lord Saville, que va acabar amb un informe que va trigar 12 anys i l'any 2010 es va conèixer aquest informe, que va tenir una conclusió claríssima des del punt de vista democràtic. Què va dir aquell informe promogut per l'Estat britànic? Va dir que els assassinats dels manifestants desarmats de la ciutat de Derry van ser injustificats i injustificables. El primer ministre en aquell moment, David Cameron, va demanar perdó públicament en nom de l'Estat. Bé, els britànics no són perfectes, però estaran d'acord amb mi, que aquí van fer una mica més de feina que no a l'Estat espanyol. I en aquest cas concret, el que ha portat aquí el grup d'Euskal Herria Bildu. Repeteixo, les comparacions són odioses, però són importants. Perquè això que va fer possible l'estat britànic, per què no ho fa l'Estat espanyol? Fem-nos aquesta pregunta: Per què l'estat espanyol no és capaç de fer això? Fixem-nos, l'Estat espanyol, que té una llei de memòria democràtica que corre el perill de ser una llei absolutament passada per aigua, paper mullat. Esquerra va votar aquesta llei amb totes les reticències del món, però ens sap molt de greu haver de constatar que acabi sent un instrument només apte per a fer festivals i festes. Perquè els hem de dir, senyories socialistes i senyories del govern, no serveix de res celebrar cincuenta años de libertad si finalment vostès no actuen sobre aquests forats negres de la història. Si no actuen sobre el que va passar a Pamplona l'any 1978, no serveix de res tot aquest festival de commemoracions. Al contrari, això subratlla encara més la impostura del Regne d'Espanya respecte a la memòria. És encara més lesiu per a les víctimes que, de cop i volta, la democràcia espanyola celebri la mort de Franco com si fos realment -i permeti'm l'expressió- una revisitació dels famosos coros y danzas. Ja ens entenem, coros y danzas.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.