«Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Ja fa uns quants plens que estem parlant de la deflactació, que estem parlant de la pressió impositiva que se suposa que existeix en aquest estat. Ja fa uns quants plens que estem intentant explicar que l'Estat espanyol no té una pressió fiscal desmesurada en relació amb els països de la Unió Europea. Per entendre'ns, ha augmentat. Però, per entendre'ns, ho explicava. És que el 9 de juny ho vam explicar. El 2023 l'estat espanyol tenia una pressió fiscal tres punts i mig per sota de la mitjana de la zona euro, gairebé 9 punts per sota de França i per sota d'Itàlia, per sota de Grècia, per sota de Portugal. Si l'estat espanyol tingués una pressió equivalent en aquests estats, segurament disposaria de 60 000 milions més per a l'erari públic. Per tant, si anem a les dades, tot es basa en una fal·làcia, però jo li he de ser sincera. A mi em preocupa molt més el relat de fons que hi ha que no pas com sonin les xifres o quina sigui la diferència que tenim amb la pressió fiscal de tot l'Estat, perquè hi han fets que fins i tot vostè reconeix. Per exemple, el decreixement dels salaris allargat en el temps. Per tant, si els salaris per part dels empresaris no són pagats correctament, en algun lloc va a parar la diferència entre el que valen i el que es percep. I no és precisament a les butxaques dels treballadors. I ho dic perquè volem una pressió fiscal del tercer món o d'aquells llocs on no hi ha impostos com a fonament del col·lectiu, però volem uns serveis públics nòrdics.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.