«Mirin, nosaltres Junts per Catalunya som un partit molt jove. Vam néixer ara fa cinc anys, només. Vam néixer en plena repressió de l'Estat espanyol cap a tot el que flairava a independentisme. Vam irrompre per contribuir a la resolució política del conflicte històric entre Catalunya i Espanya. Vam irrompre per bastir la independència del meu país, de Catalunya, perquè nosaltres fa molt temps que sabem que confiant que l'Estat espanyol es sanegi, es reformi, és una expectativa suïcida per al meu país. Espanya és irreformable i no és possible un futur de progrés i prosperitat per als catalans, no hi ha esperança possible per als nostres fills, si no ens apartem d'aquest regne corcat i construïm el nostre propi destí, com a nació que som i que permanentment s'ens és negat. Perquè aquestes anomalies sistèmiques van rebrotant sovint com les males herbes. Com els deia a Catalunya els independentistes ja hem comprovat que Espanya és irreformable, governi qui governi. Ara ho veu tothom que 'tanto monta, monta tanto'. Ni per un moment es pensin que ens oblidarem de l'1 d'octubre, ni del cop d'estat contra Catalunya que va significar el 155, ni del paper que va jugar el Borbó capitanejant el 'a por ellos' i avalant la nostra persecució política. Ni d'haver hagut de suportar veure els nostres companys, els nostres amics, els nostres veïns, els nostres conciutadans a la presó o a l'exili, o espiats o enjudiciats o espoliats amb la casa o amb els sous embargats. No s'ho pensin pas ni per un moment. Normalitat a Catalunya? Això seria ciència-ficció. De fet, és un miracle que Catalunya i els catalans encara existim perquè al llarg dels segles, de forma cíclica, els poders espanyols ens han volgut prendre tot: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres pròpies institucions, el nostre dret i tradicions, els nostres recursos, el nostre model educatiu. Abans ho feien amb bombes, cops d'estat i decrets reials i ara a cops de BOE, a cops de toga i de policia patriòtica. I avui el PP, dins la seva estratègia política de desgast, i que no qualificaré ara, estratègia política de desgast per erosionar l'executiu, blanquegen selectivament estructures policials. Ara el PP pretén presentar la UCO com una víctima quan ells mateixos se n'han servit com una arma política. És que és paradoxal que ara el PP exigeixi protegir la UCO quan el mateix PP va ser el protagonista d'una de les pitjors ingerències de la seva història. Amb l'Operació Kitchen, aquella trama parapolicial dins del Ministeri d'Interior sota el govern Rajoy, que va instrumentalitzar els recursos de la UCO, també altres cossos policials i, fins i tot, periodistes per obstruir investigacions judicials, destruir proves i espiar il·legalment. El PP no està pensant avui en democràcia. En absolut. El PP està pensant en el poder. Estan decidits a preservar el totpoderós poder de l'Estat a través de la manipulació dels silencis i de la por. I, això sí, tot beneït per un cap d'Estat inelegible i inviolable. Cap d'Estat que aquest mateix dilluns ha insultat la intel·ligència i els sentiments dels catalans quan en una nova mostra de catalanofòbia ha pretès alliçonar nos a casa nostra del que ha de simbolitzar o no Montserrat per nosaltres, quan el focus de tot plegat hauria d'estar situat en el respecte institucional, en la separació real dels poders, en la fi de la impunitat, la despolitització dels cossos de seguretat, en les fórmules per assegurar que estan únicament al servei de la ciutadania, sotmesos al control democràtic i deslliurada de qualsevol tipus d'ingerència. Però, en canvi, la preocupació del PP d'avui és una preocupació selectiva i utilitària. Només els és útil quan apunten cap a l'oponent polític. Els hi confesso que soc incapaç de veure cap indici de preocupació real pel model policial democràtic, pel control parlamentari o per preservar els drets de les persones investigades, més aviat al contrari, especialment quan es tracta d›independentistes, clar. No els veiem gens preocupats, per exemple, per la no desclassificació de tots els documents relacionats amb les operacions il·legals de la policia patriòtica que han ferit de mort a la democràcia, la llibertat de premsa i els drets civils de milers de catalans.»

Fragmento 2 de 11 de esta intervención.