«Jo he arribat a aquest moment, quan estava preparant això, m'he recordat d'una reflexió que segur que tots vostès recorden, coneixen, però, i és avinent la reflexió que va fer aquell pastor luterà alemany, Niemöller, que deia: 'Quan els nazis van venir a buscar els comunistes vaig guardar silenci perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, jo no vaig protestar perquè jo n'era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar perquè jo no era jueu. I quan van venir a buscar-me a mi ja no hi havia ningú més a protestar'. Algunes cares que veig aquesta darrera setmana de derrotats m'han recordat aquestes reflexions d'aquest pastor alemany. Senyor ministre, res del que ha passat aquests darrers anys en Catalunya i la seva policia patriòtica i les forces de seguretat de l'Estat, UCO inclosa, és normal. Res del que ha passat és normal. Nosaltres, els independentistes, hem patit, i encara ara, una llarga repressió, i per això coneixem bé de què va la justícia espanyola i la policia espanyola i la premsa patriòtica espanyola. Es va voler castigar les esperances dels catalans amb una repressió desfermada, vergonyosa, il·legal. I sabem bé que aquesta repressió tenen pare i mare. El PP i el PSOE. Miri, vostè senyor ministre i el seu govern van deixar corrompre fins al moll de l'os l'estat de dret quan es van endinsar en la pitjor de les perversions comeses aquests darrers anys a Espanya. M'explico: van permetre que s'equiparés l'independentisme, una causa legítima, política, social, essencialment pacífica, van deixar que s'equiparés amb el delicte de terrorisme. Aquest plat va ser cuinat pel PP, és cert. Però vostès li van parar la taula per culpa d'aquesta equiparació han convertit a milers de ciutadans, activistes socials i els polítics que els hi donaven veu als seus parlaments amb potencials terroristes. I això és el que ha permès poder utilitzar amb certa aparença de legalitat unes eines que haurien de ser absolutament excepcionals d'una manera tan desfermada i legítima que cap estat democràtic del món sencer podria suportar sense veure destrossades les seves costures.»

Fragmento 5 de 11 de esta intervención.