«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui el Govern ens porta aquí un nou capítol de la seva sèrie d'estiu, el Verano Joven 3. Li podríem dir el retorno, amb una trama ja coneguda: Viatges amb descomptes per als joves, molt d'èmfasi amb el turisme, molta fotografia institucional, però cap garantia que els trens funcionin. Avui la gent de Lleida que treballa a Barcelona ha hagut d'agafar el seu cotxe. Aquesta és la realitat. Segons el seu reial decret 5/2025, l'objectiu és que la joventut pugui conèixer altres cultures, fomentar la seva independència i -atenció, atenció!- fer-ho amb els mitjans de transport més segurs, fiables i còmodes. I aquí, senyories, és quan la realitat i la propaganda xoquen frontalment. El Verano Joven és tan jove que encara creu en miracles, com que Rodalies sigui puntual, que Media Distancia tingui connexions útils, que els Avants funcionin. Però tot acaba sent un tour per a incidències ferroviàries. Aquest reial decret és per a una joventut temerària, valenta i disposada a tot, fins i tot a viatjar per Espanya amb transport públic aquest estiu. Només un esperit molt optimista o molt ingenu i inconscient s'hi atreviria. La seva proposta d'experiència juvenil no és veure món. És veure si el tren arriba, potser si arriba sencer, arribarà amb aire condicionat. Una prova d'esperança i resistència com si es tractés d'un esport d'alt risc. Les estacions s'han convertit en sales d'espera eternes, espais per meditar, per desesperar-te, per fer amics i també per plorar, fins i tot per agafar un cop de calor. És el nou centre d'oci juvenil gratuït. I quan arriba el tren, si arriba, la calor dins el vagó és insuportable. Si algun jove volia viure una experiència èpica, aquí la té: 39 graus a dins d'un comboi, sense ni ventilador ni rastre de confort. Una sauna sobre rails. Una metàfora del país: Molta velocitat teòrica i zero servei real. Això sí, el Govern insisteix en que és una mesura de cohesió social. Clar, ministre, la cohesió de tots els passatgers suant junts, abraçats per necessitat a dins d'un vagó, compartint una ampolla d'aigua que segurament ja s'ha recalentat perquè això uneix, senyor ministre, no sap el que uneix quan la gent passem cinc hores en un vagó esperant algunes solucions. Som tots amics, però com que s'han de passar tantes hores a les andanes esperant, proposem una millora, una mesura de millora: Que el ministeri reparteixi entre els joves contes sobre mobilitat. Estaria bé En Teo no arriba mai al seu destí o Les tres bessones somien la infraestructura ferroviària que es necessita, però mai arriba. També estaria bé, que segurament seria l'atracció estrella, una diana gegant, amb les cares dels responsables del desgavell, perquè com a mínim mentre ens esperem hores i hores a les andanes puguem entrenar la punteria. Li asseguro que tots faríem cua per provar-ho.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.