«Ara bé, deixant la ironia de banda, aquest decret ens parla molt de que el govern vol fer pels joves, però no del que realment necessiten. Perquè si preguntem a la joventut del nostre país què necessita no comencem parlant de bitllets amb descompte, sinó de que el tren arribi a l'hora. Ens parlaran de treball digne, d'habitatge assequible, d'estudis gratuïts, de salut mental, de serveis públics que funcionen, de poder-se emancipar abans del 30, de poder estudiar sense deutes, de no haver de marxar del seu poble per tenir futur. El Verano Joven és un nou episodi de la seva política de pactes i aparadors, com les ajudes al lloguer, que en realitat només inflen els preus i engreixen les butxaques dels rendistes amb diners públics. És maquillatge. És màrqueting. És una distracció. Cap mesura estructural. Cap aposta real per uns serveis públics dignes. Només fum mentre la precarietat segueix intacta i es consolida com el llegat d'aquest ministeri i d'aquest govern. Si volem parlar de mobilitat juvenil, també hem de parlar de que el BOE no diu: el dret a moure's dels joves en el món rural. Mentre promocionen descomptes per creuar Europa, molts no tenen ni tren i autobús ni opció d'examen pràctic abans de tres mesos. Això també és mobilitat, poder-se quedar al poble amb autonomia però treure's el carnet de conduir s'ha convertit en una cursa d'obstacles: col·lapses als exàmens, falta de personal, esperes interminables. Paradoxa? Subvencionen viatges a 200 quilòmetres mentre molts joves no poden fer ni vint quilòmetres per a estudiar i treballar i encara en diuen igualtat d'oportunitats.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.