«Però, en definitiva, el que és evident és que la realitat és diàfana, és molt clara: els ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal, s'ha dit, extremadament descomunal que els impedeix fer ús, com dèiem, dels seus propis recursos, bàsicament per invertir, per invertir en allò que els ajuntaments vulguin. Per invertir, per exemple, en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en el dia a dia de les seves infraestructures. I no només això, sinó que l'Estat, i això és evident, vicepresidenta, no els ha transferit els recursos que els pertocaven en base al creixement de l'economia del 2024, que avui això intentarem refer. De fet, no és cap novetat, perquè això mateix també es fa amb la senda de dèficit de l'Estat. En aquest cas s'ha quedat aquests recursos que corresponen si els ajuntaments i els territoris de l'Estat a les comunitats autònomes. En definitiva, ho sabem totes i tots ho diem manta vegades, però no s'acaba de solucionar la realitat dels ajuntaments. El dia a dia de les administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes és d'un infrafinançament flagrant, immens. I aquest és un dels grans problemes de l'Estat. Els ajuntaments i les comunitats autònomes proveeixen dels serveis dels serveis claus, m'atreviria a dir, de l'Estat del benestar, però tenen un finançament profundament injust. De fet, també ho he de dir fins a dia d'avui. El Partit Socialista no ha fet altra cosa que escudar-se primer en la falta de col·laboració del Partit Popular, que li he donat la raó, vicepresidenta. És veritat, és veritat, però quan aquesta excusa no ha servit o no ha estat prou robusta, doncs hem carregat el mort en el marc europeu. És igual. La qüestió fins fa unes setmanes era no parlar i no admetre l'infrafinançament del món local. I, de fet, també val a dir, el de la Generalitat de Catalunya.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.