«Dos: encara estem esperant la creació de la nova Comissió Nacional d'Energia, vicepresidenta, o l'aprovació de mecanismes que millorin la coordinació i, sobretot, la transparència del sector que tantes vegades es parla. Tres: tot i els avanços del sistema de gestió de capacitat a la xarxa, aquest sistema continua sent competitiu, opac i dominat pels grans productors que, malauradament, bloquegen una i altra vegada nodes amb macroprojectes especulatius, marginant també i deixant fora iniciatives petites, locals o ciutadanes, i aquest per a nosaltres no és el camí. I quatre: no s'estableixen reserves de capacitat per a projectes locals, per a projectes públics, per a projectes cooperatius, i això contradiu de manera flagrant la directiva europea de renovables i alhora no es penalitza tampoc l'aparcament especulatiu de capacitat, i això perpetua l'oligopoli i el centralisme energètic. En definitiva, l'accés a la xarxa que tantes i tantes vegades es parla des d'aquest faristol, l'accés a la xarxa continua sent el gran mur entre la teoria de la transició energètica democràtica i la seva pràctica real. Aquest és el mur a vèncer.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.